El ‘plàtan mecànic’ de Manolo Márquez
Jordi Mestres Rius 16 de febrer de 2017
L’entrenador català acumula una volta sencera sense perdre amb el Las Palmas B. El filial és líder destacat del grup 12 de Tercera Divisió, amb 13 punts d’avantatge sobre el segon classificat
Manolo Márquez (1968) és un dels noms propis del futbol català. Ha dirigit amb èxit equips com el Prat, el Badalona o l’Espanyol B, però una mala experiència al Sant Andreu va trencar una carrera de trioms. Va ser aleshores, quan va sorgir l’oportunitat de dirigir el Las Palmas B. El somni de la seva vida. No per ser un filial de Primera Divisió, sinó perquè Manolo té els seus orígens a Gran Canària i el seu pare – enterrat allà – li va inculcar un sentiment cap a l’equip ‘pío pío’ durant la dècada dels 70. Li va molt bé, per cert, a l’entrenador català ja que acaba de complir una volta sencera sense conèixer la derrota. Amb el gran Juan Carlos Valerón al seu cos tècnic, Manolo Márquez està gestant ‘el plàtan mecànic’ i Quique Setién no ho perd de vista...
Bon dia Manolo, com està?
Aquest matí teníem partit amistós i vinc de quatre dies amb grip.
Ja s’ha curat?
D’aquella manera. Avui jugàvem a Maspalomas amb un equip noruec, que ha quedat segon de la seva lliga i juga Europa League. Al tornar ens hem trobat un accident i ens hem tirat la hòstia de temps.
Com s’agafa una grip a Las Palmas? Hi ha fred allà?
Fa fred durant la nit a Las Palmas ciutat i calor durant el dia. El divendres vaig dinar a la platja a 26 graus, tothom banyant-se i vaig anar a la nit a veure un partit de Tercera a la zona de l’aeroport, amb un vent de collons. Després vaig anar a sopar amb un amic i vaig començar a trobar-me malament. No anava abrigat i tal... Vaig arribar a dirigir un partit pràcticament sense veure’l.
Està en període d’adaptació encara.
Bueno. Això li ha passat a tothom, als d’aquí també. És molt difícil calcular el tema del temps. Las Palmas ciutat té un microclima i a 10 quilòmetres fa una calor impressionant.
Però més enllà d’això està molt bé allà, amb un somni complert.
Estic de puta mare. Molt bé a tots els nivells. L’única pega és que trobo a faltar a la família, especialment a la meva filla que per cert ve en dues setmanes. Però a nivell professional em tracten molt bé, la qualitat de vida és bona i també és una experiència molt bona estar amb el Quique Setién al primer equip. L’altre dia vam jugar un partit amistós contra un equip suec i vaig seure a la banqueta amb ell. L’equip va com un ‘tiro’ i només hem perdut un partit contra el Tenerife ‘B’, però ja fa una volta sencera que no perdem.
D’on li ve el sentiment per Las Palmas?
El meu pare està enterrat aquí. Era d’aquí. Va morir fa cinc anys i tinc tota la família per part del meu pare vivint a Las Palmas, pel que no estic sol aquí.
Com li va sortir aquesta oportunitat?
Perquè estava el Torono, el coordinador del futbol base i va treballar a Andorra molts anys. Allà vam coincidir moltes vegades als Campus del Laureano Ruiz. Allà va sorgir l’amistat i parlàvem molt sovint. Ell sempre deia que un dia li encantaria que entrenés a Las Palmas i jo li deia que seria el somni de la meva vida.
Arriba en un molt bon moment del club.
Està en creixement. Las Palmas és un històric. A finals dels setanta va ser subcampió de lliga, als vuitanta va tenir una bona etapa amb els argentins, però després ha tingut una davallada. Va baixar a Segona B i va estar a punt de la desaparició. No arriba a ser per Miguel Ángel Ramírez, el president actual que porta 15 anys, i desapareix segur.
L’habilitat que es pot tenir entrenant és saber adaptar-se a la situació que hi ha a cada moment
Parlant de filials, vostè ha entrenat equips molt veterans o ‘B’. No hi ha punt mig.
Crec que tinc la fama del primer any a Badalona, que era un equip molt veterà. En el moment que entrenes un equip dos anys i surten bé les coses sembla que només puguis dirigir gent experimentada. La meva primera temporada al Prat vaig fer jugar gent molt jove, com Toni Texeira. Tota la vida m’ha agradat treballar amb gent jove.
També té la fama de les rodes de premsa.
Sí, però aquí ja he baixat el pistó. En el fons, un s’ha d’adaptar a on va. No vinc aquí a cridar l’atenció ni a parlar d’arbitratges i jugadors. L’habilitat que es pot tenir entrenant és saber adaptar-se a la situació que hi ha cada moment.
Ara està molt de moda els filials amb gent experimentada i molta inversió i no pas els sub 23. Com ho veu?
Crec que tot és defensable.
La teoria hauria de ser que tots els filials fossin sub 23, però està bé tenir 2-3 jugadors més grans. Hi ha filials que intenten pujar de categoria amb futbolistes fets i d’altres que fitxen al mercat d’hivern.
La gran pregunta que em feia el mestre Valerón – forma part del seu cos tècnic – parlant d’aquestes coses: “¿Y por qué sub 23? Un jugador a los 20 ya es muy maduro y otro a las 25 es immaduro”. És una regla que no saps fins a quin punt ha de ser així.
Roque Mesa ha pujat al primer equip amb 26 anys, David Simon amb 28... Potser han necessitat sortir d’aquí per veure que havien de millorar certs aspectes.
És com un reflex de la societat, no? Abans es respectaven més els codis del futbol.
Hi ha de tot. Estic d’acord amb tu que normalment totes les coses del futbol van en concordança amb com va la societat. Tinc un jugador que no diré el nom que estic convençut que serà jugador de Primera Divisió. Super centrat, amb un entorn extraordinari, gens obsessionat amb arribar... Hi ha pares que posen unes pressions als fills que em semblen increïbles.
Aquí fas una puntada a una pedra i surten jugadors. A Gran Canaria encara existeix molt el futbol del carrer. Tècnicament són tan bons i tenen mancances tàctiques per això.
Aquest és el prototip de futbolista canari, no?
Tu vas a la platja de Maspalomas al costat dels chiringuitos i sempre hi ha nens jugant quatre contra quatre. Aquí no em cal trucar a la porta del vestidor perquè els jugadors vinguin a entrenar, ja te’ls trobes al camp fent futbol tennis, conservacions, passades llargues.
Com diuen aquí, ‘dormir con el balón y despertarse con los libros’. És el lema de la pedrera del Las Palmas.
“Sempre he dit i diré que Luis Quiñonero per a mi ha estat el millor president que he tingut mai al futbol català”
Està molt lluny, però segueix pendent del grup 3 de Segona B?
Sí. El veig com sempre, igualadíssim. Hi ha dos posicions de play-off que són Barça B i Alcoyano que són bastant evidents. Espero i desitjo que una d’elles sigui pel Badalona. Per l’entrenador, pel camp nou i per l’afició s’ho mereixerien. L’altre lloc hauria de ser per l’Hércules. L’únic que sí que veig és que pot haver-hi descensos catalans que poden arrossegar equips.
Parlava del camp, que ja s’anava a fer quan entrenava el Badalona fa cinc anys.
La veritat és que sempre que veus un projecte ho veus com molt llunyà. Badalona es mereixia tenir un camp com el d’ara. Tinc moltes ganes de que arribi el play-off, pugem nosaltres ràpid i pugui anar a Badalona a veure un partit de play-off.
Els seus dos equips de sempre, Badalona i Prat, estan dirigits per dos amics seus com Manolo González i Pedro Dólera.
La última sortida del Prat va ser molt inesperada i em vaig endur una decepció molt gran, però va ser aquest club el que em va donar a conèixer. Sempre he dit i diré que Luis Quiñonero per a mi ha estat el millor president que he tingut mai al futbol català. A Badalona em van tractar molt bé i hi conservo amistats.
Ha arribat a la felicitat dirigint el Las Palmas o es planteja, per què no, arribar més amunt?
No ho saps mai. Quan vaig començar a entrenar mai hagués imaginat arribar a jugar play-offs a Segona A. Aquesta oportunitat em ve de la sortida d’un club del qual és impossible que guardi bon record com és el Sant Andreu. Pensava que ja no m’arribaria alguna cosa així. Venir aquí ha estat com un somni complert després d’un any que no desitjo al pitjor dels meus enemics, amb enganyifes i coses estranyes. Arribats aquí, l’únic que em fa certa gràcia és tenir una experiència a l’estranger. Ni que sigui per provar-ho.
De fet, ja va tenir oportunitats d’entrenar fora però ho va refusar per temes familiars.
Em va sortir una cosa a Qatar de futbol base i també per a entrenar un primera divisió a Bahrein i a última hora em vaig quedar a Barcelona per un tema familiar.
Deu ser conscient que és molt difícil dirigir un filial d’un equip de Primera sense ser ex jugador professional.
Home, jo no he de ser qui ho digui. El que dic és que Las Palmas és un equip que té els nassos que no tenen altres. Parlo de jugadors. Fer jugar a futbolistes de la pedrera que venen de Tercera al primer equip i trencar amb els tòpics. Aquí si veuen un jugador bo, tiren milles.
Quique Setién va fer debutar un jugador meu contra el Deportivo de La Coruña i estic segur que no serà l’últim. A més, l’entrenador té un estil similar al canari futbolísticament parlant i debutarà més d’un jugador meu aquesta temporada.
